Madame Bovary és una novel·la de Gustave Flaubert escrita al 1857. El títol original era Madame Bovary, costums de província. Al principi, Flaubert no volia que la seva novel.la mostrés un retrat d'una dona per donar curs a la imaginació del lector.
Emma Rouault, filla d'un pagès ric, es casa amb Charles Bovary, metge i després d’enviduar recentment. Criada en un convent, Emma aspira a viure en el món dels somnis descrits per les novel·les que llegeix, sobretot al que es refereix a les passions amoroses. Una ball al castell Vaubyessard la convenç que aquest món existeix, però la diferència que descobreix amb la seva pròpia vida desencadena una malaltia nerviosa. Per això ella i el seu marit es trasladen al poble d’ Yonville-l'Abbaye.
Allà coneix personalitats locals, com el farmacèutic Homais progressista i ateu, el sacerdot Bournisien, Léon Dupuis, secretari de notari, i Rodolphe Boulanger, cavaller rural.
El naixement d'una nena la distreu una mica, però aviat l’Emma sucumbeix als encants de Rodolphe. Ella vol escapar-se amb el seu amant, que covard, l’abandona. Emma creient morir-se, primer a través d'una crisi de misticisme, però després veurà a Léon al Teatre de Rouen. Molt aviat es converteix en la seva amant. En ple adulteri, Emma Bovary s’inventa mentides per trobar-se amb Léon, i gasta grans sumes de diners, gràcies a préstems d'un distribuïdor massa complaent, Lheureux. Un dia, aquest exigeix els diners i Emma, per por de la sentència, demanarà ajuda als seus dos ex-amants Léon i Rodolphe. Tots dos es neguen i l’Emma s’acaba enverinant amb arsènic robat del farmacèutic.
Com a novel·la realista trobo que és una excel·lent obre mestre de la literatura francesa. La voluntat de precisió tant de l’entorn, amb unes descripcions extraordinàries de paisatges però també d’objectes banals, com dels personatges amb el funcionament des seus sentiments, l’obre té una versemblança increïble. No obstant, malgrat les nombroses descripcions, el llibre no es fa pesat. La qualitat literària es remarcable i subtil. Els personatges estan molt ben caracteritzats i analitzats i tan les seves paraules com actes son molt versemblants. Podem fins i tot parlar de dissecció dels pensaments i actes de l'Emma.
El tema principal de l’obra és l’adulteri, però no crec que sigui gens moralista. Si es cert, que a causa d’aquesta cerca de l’ideal amorós per part d’Emma, aquesta és infeliç (bovarisme) i acaba fent infeliç el seu marit, que l’estima, tampoc es pot dir que l’autor la faci culpable d’això. A causa de la seva infància en un convent, aquesta llegirà com moltes noies, novel·les romàntiques que crearan un ideal amorós que influirà en ella el resta de la seva vida. Així doncs, podem realment retreure a l’Emma la cerca d’un ideal i de la felicitat? No ho crec. A més a més, l’Emma anuncia clarament diverses vegades una injustícia per ella: en aquella època, els homes tenien dret a tenir les aventures amoroses que volguessin, en canvi per les dones estava molt mal vist. Ella és la autora víctima al mateix temps de les seves relacions amoroses. L’Emma al contrari que Georges Duroy, o més conegut com a Bel-Ami, de Maupassant, no busca cap interés material ni social, només un amor passional. Si més no, el amor veritable que avui en dia es busca. El que també és interessant, és el paper del marit, Charles. Ell estima amb tot el seu cor la seva dona, però no obstant el seu amor, no arriba a ser la passió desenfrenada de la qual somia la seva dona. És un matrimoni estable i digne. Així doncs, no es pot culpar en Charles, ni definir-lo com a causa de l’adulteri. En canvi, és el personatge, després d’Emma que sofreix més en l’obra. Però podríem definir el sofriment de l’Emma, al contrari del del seu marit, com a egoista? El que sí que queda clar és que l’adulteri és l’origen de les consecuencies visibles al final de la novel.la. És a dir, la ruïna, la tristesa i la destrucció del matrimoni, tan per l’Emma que acaba morint com per el seu marit i filla. A part, d’aquest fil conductor principal, podem observar una societat i els seus costums i pensaments. De fet, aquest aspecte estava present al títol inicial. Això mostra l’interès de Flaubert per retratar la societat en la que vivia. Aquesta té una certa influència sobre l’Emma, i en molts casos no precisament bona, però tampoc la podem considerar com a víctima d’aquesta. Un tema tractat en l’obra és el progrés científic que arriba a les regions més rurals. No obstant, aquest no aporta grans canvis i en certs casos són uns canvis més aviat desafortunats. Com el cas d’un noi jove, que se l’opera d’una deformitat del peu i li acaben amputant la cama. Hi ha un passatge que em va agrada bastant que és lliurament de condecoracions per part de eminències d’una societat elevada a simples pagesos que no saben ni qui són aquests homes, ni per què els hi donen: “elle demeurait tout immobile, ne sachant s’il fallait s’avancer ou s’enfuir, ni pourquoi la foule la poussait et pourquoi les examinateurs lui souriaient. Ainsi se tenait devant ces bourgeois épanouis, ce demi-siècle de servitude.”
Finalment, amb aquest progrés científic es mostra l’ambició de poder i fama del farmacèutic Homais, que acaba rebent la creu d’honor i posa fi al llibre.
Puc dir que és una novel·la que m’ha agradat molt, per les característiques mencionades anteriorment i per moltes altres que van apareixen a la lectura.
