Ultraviolència

Llibre escrit per Miguel Noguera, publicat el març d’aquest any (2011) per Blackie Books. El llibre està estructurat a partir de unes 300 idees escrites, normalment acompanyades d’un o més dibuixos, que ocupen generalment una pàgina. Així doncs el llibre no segueix cap fil conductor, personatges principals o llocs de referència. És una sopa d’idees desordenades (o no) que formen un conjunt caòtic d’imatges i sensacions.

Les idees acostumen a ser absurdes, surrealistes, grotesques i bastant controvertides.

Un element que està present en la majoria d’idees és la violència, tan en el seu sentit físic com psicològic. No obstant, aquesta violència és portada a un extrem (que explica el sufixe “Ultra-“ del títol). Lo interessant de tot això és que curiosament, el fet d’inflar la violència, fa que aquesta esdevingui ridícula, còmica i que vagi més enllà del dolor.

És com un bombardeig constant d’idees que fan volar l’imaginació del lector i que aconsegueixen remoure les seves emocions portant-lo a un estat de catarsis i desorientació. De fet, aquest llibre és molt similar a les actuacions de Miguel, anomenades Ultrashows, on Miguel exposa amb molta vivacitat i eloqüència oratòria les seves idees esbojarrades. Però aquí, l’autor perd la possibiltat oratòria, el que torna la tasca d’explicar les idees més difícil. Un detall curiós són les nombroses notes que en Miguel posa a peu de pàgina que permeten trencar la barrera esciptor/lector, ja que aquest parla directament al lector com si estigués mantenint un diàleg a temps real. A més a més, les idees no són simples imatges absurdes i divertides o imatges poètiques, moltes d’elles fan reflexionar sobre el ser humà, les relacions entre persones i sobretot l’aspecte còmic de la tragèdia. És pot riure de tot? És una pregunta interessant. En els temps actuals sembla que existeix una innegable llibertat de pensament i expressió. No obstant, encara hi ha temes controvertits que més val no tocar. Potser, aquests temes tabú són necessaris moralment, o potser són només fruit d’una falsa moral.

En tot cas, trobo que és una proposta interessant, amb una qualitat literària limitada, però amb una forma i un fons molt original. Anteriorment, Miguel Noguera ja va publicar un altre llibre amb el dibuixant Jonathan Millán, anomenat Hervir un oso. També apareixen idees absurdes i del mateix estil que a Ultraviolència però predomina el dibuix i l’il·lustració acompanyada d’una breu explicació, com a mitjà narratiu.