Bel-Ami

Bel-Ami, novel·la realista de Guy de Maupassant publicat el 1885 en forma de sèrie en Gil Blas, i l'acció es desenvolupa a París al segle XIX.
Aquesta novel·la relata l'ascens social de Georges Duroy, ambiciós i seductor empleat a l'oficina del Ferrocarril del Nord, que arribarà al cim de la piràmide social a París gràcies a las seves amants i la col·lusió entre les finances, els mitjans de comunicació i la política. En un context de la política colonial, Maupassant descriu l'estreta relació entre el capitalisme, la política, la premsa, i també l’ influència de la dona, privat de la vida política des del Codi de Napoleó i de treball entre bastidors per educar i aconsellar. Així doncs, l'ascens de Georges Duroy pot ser un símil de la pujada de Maupassant pròpia.

Aquesta novel·la que sens dubte és una obra mestre en tota regla del romanticisme m’ha agradat molt. Primer de tot per l’ immersió total en la societat de la meitat del segle XIX a París. Realment és molt interessant conèixer els hàbits, gustos o regles socials que movien a la població d’escala mitjana-elevada, en la que acabarà nedant el protagonista. No obstant, al principi de l’ història, aquest ha d triar entre dinar o sopar, lo que ens mostra l’estat en el que ha de viure una persona amb un treball mediocre, és a dir, gran part de la societat. A més a més, per arribar a ser un dels personatges més poderosos de París, George desarrolla una visió totalment pràctica de les seves amants. Les escull progressivament amb més diners i posició social elevada. Però també l’acompanya molta sort, el que ens dóna ha pensar que en la realitat aquest camí és pràcticament impossible. Podem trobar diferents definicions o més aviat descripcions de l’amor i els seus efectes: tan pot ser com una amistat fidel i tranquil·la, com una passió despietada i destructora. El ritme de la lectura és més aviat lent ja que l’acció no és el més important, sinó més aviat la progressió del protagonista, les seves passions i ambicions, i la descripció d’una societat en plena efervescència. Hi ha però una crítica al periodisme. En efecte, ser el propietari d’un diari simbolitza poder i influència sobre la societat. Els periodistes no dubten en inventar-se o transformar les notícies segons els propis interessos. Només publiquen el que els sembla que tindrà més èxit al públic, el que ens mostra que el periodisme és una eina de control sobre la societat. Per lo tant, ens podem demanar si realment, la societat i el periodisme ha canviat tant des de llavors.