El jugador

El jugador (en rus: Игрок, Igrok) és una novel·la de Fiódor Dostoievski escrita el 1866 i publicada el 1867 sobre un jove tutor empleat per un antic general rus. La novel·la reflecteix la pròpia addicció de Dostoievski al joc de la ruleta, que en més d'un aspecte va ser inspiració per al llibre: Dostoievski va completar la seva obra en 21 dies sota l'amenaça del compliment d'un termini perquè pagués uns deutes de joc.

És el primer llibre escrit per un autor rus que he llegit i puc dir que m’ha agradat bastant. Malgrat la rapidesa amb la que va haver d’escriu-reDostoievski aquest llibre, trobo que té coses molt interessants, a més a més és una bona manera de començar a llegir una autor com aquest ja que a partir d’aquí pots buscar obres més complexes i potser pesades. El personatge principal d’aquest llibre és Alexei Ivanovich, el preceptor d'un general i la seva família. Segons tinc entès, aquest podria serl'ànima turmentada de Dostoievski. És cínic i contradictori i potser exageradament sincer, molt diferent dels herois típics de novel·la. Alexei pot ser un retrat de gran part dels russos que viuen a l'estranger: extravagants, apassionats, orgullosos, ridículs i degradats en molts casos. Cada personatge és un món diferent, complex i ple de matisos. Cap personatge important és pla. No obstant, “només” tenim accés als pensaments d’Alexei. Trobo que hi ha unes frases molt interessants i al mateix temps xocants, com: ”l’amistat està fundada la major part del temps en l’humiliació”

Aquesta sentència sembla contradictòria però en canvi, és ben visible en la relació que té l’Alexei ambPaulina Alexandrovna. En efecte, aquesta aspira a casar-se amb un marit ric, i per lo tant, Alexei no pot pretendre casar-se amb ella. Però, ell està tan enamorat d’ella que esdevindrà el seu veritable esclau, al qual, ella utilitzarà quan vulgui i com vulgui, arribant a l’humiliació. A part d’això, el llibre tracte principalment del joc, és a dir, els jocs dels casinos, com la ruleta o altres. Aquest fa caure tota persona que hi entra, primer l’Antonida Vasilevna, anciana russa molt rica i molt de seny, que ho acaba perdent tot, i finalment l’Alexei. El joc esdevé un mecanisme diabòlic que cega les persones i les porta a la seva pèrdua, siguin riques o pobres. Quines conclusions podem treure? Potser que no es pot guanyar diners tan fàcilment. Però veient aquesta sentencia és difícil afirmar-ho: “Jo prefereixo rebolcar-me com un rus, o fer-me ric a la ruleta. No vull convertir-me en un Hoppe & Co en cinc generacions. Jo els diners els vull per a mi, i no em considero una part indispensable i indivisible del capital.” Així doncs, Dostoievski utilitza personatges complexes i versemblants, per endinsar-se dins l’ésser humà i desprendre veritats de tota persona. A més a més, ens obre molts interrogants per que nosaltres mateixos arribem a les nostres pròpies conclusions, respectables per cada individu.