Retrat de l'artista adolescent

Retrat de l'artista adolescent (A Portrait of the Artist as a Young Man, en anglès) és una novel·la semi-autobiogràfica de l'autor irlandès James Joyce, que es va publicar en forma de llibre el 1916. Mostra els anys de formació de Stephen Dedalus, un possible alter ego de ficció de Joyce. El retrat és un exemple clau de Künstlerroman (una novel·la de formació sobre un artista). L'obra de Joyce recorre el despertar intel·lectual, religiós i filosòfic del jove Stephen Dedalus, que es comença a qüestionar els convencionalismes de la religió catòlica i del seu país, i fins i tot a rebel·lar-s'hi. Finalment marxarà a París per seguir la seva vocació d'artista. L'obra apunta alguna de les tècniques d'avantguarda que Joyce empraria més endavant i fins a l'extrem a Ulisses i Finnegans Wake.

La novel·la està escrita en forma narrativa, en tercera persona, amb diàlegs mínims, malgrat que, cap al final del llibre, hi apareixen passatges amb intensos diàlegs i entrades de diari de Stephen per tal de reflectir-ne l'alienació de la societat. Donat que l'obra cobreix la vida del protagonista des que era un nen fins que adquireix independència i abandona Irlanda, l'estil progressa al llarg dels cinc capítols i la dificultat augmenta gradualment. Tanmateix, en tota l'obra, llengua i prosa s'empren per retratar indirectament l'estat mental del personatge principal, i l'impacte subjectiu de les incidències en la seva vida. En algunes escenes i capítols, Joyce intentava més aviat copsar l'experiència subjectiva a través del llenguatge i no pas mostrar aquesta experiència amb una prosa narrativa.

És la primera obra de Joyce que llegeixo i no m’ha deixat gens indiferent. La seva qualitat literària converteix l’obra en prosa poètica. Nombrosos passatges t’endinsen dins la mentalitat del personatge, els seus pensaments laberíntics i la seva particular forma de veure el món. No és un llibre fàcil i ràpid de llegir ja que és força dens. Reflexions, impressions, percepcions inunden la novel·la per crear una unitat psicològica molt creïble i interessant. Stephen s’interroga sobre qüestions universals de l’home i es crea la seva pròpia lògica. És un personatge turmentat per la seva sensibilitat artística, escepticisme i amors mai realitzats. L’ història ens apareix a través dels records fragmentats del personatge i moltes vegades és el lector el que ha de recompondre el trencaclosques de la seva vida. Així doncs, Joyce realitza un treball elaboradíssim per posar el protagonista al centre absolut de l’obra tot i mostrant la complexitat psicològica d’aquest. Una capítol important del llibre es centra en el discurs religiós del rector de l’escola en el qual exposa als joves alumnes els horrors de l’infern per persuadir-los de seguir el camí correcte. Stephen buscarà refugi dins el món religiós però finalment decideix fugir-ne d’ell per dedicar-se a l’art (com si les dues accions fossin incompatibles). Amb breus pinzellades caracteritza molt clarament els personatges que van apareixen dibuixant una societat concreta.

És una petita meravella de la literatura irlandesa molt recomanable pels amants de la prosa poètica i la psicologia del personatge.

Una cita, un breu mos:

“La massa grisa de l'edifici Trinity jeia a la seva esquerra, incrustada pesadament enmig de l’ ignorància de la ciutat com una pedra mat en un anell massís. Aquella massa el deprimia i, tractant fugir d'ella per alliberar els seus peus de les cadenes de la consciència reformada, va topar amb l'estàtua ridícula del poeta nacional d'Irlanda."