Pedro Páramo és el títol de l'única i curta novel·la de l'escriptor mexicà Juan Rulfo, originalment publicada el 1955. Pedro Páramo ha tingut una gran influència en el desenvolupament del realisme màgic i està explicada en una barreja de primera i tercera persones. La novel·la de Rulfo ha estat considerada com una de les obres importants de la literatura en llengua castellana.
La novel·la s'inicia amb el relat en primera persona de Juan Preciado, qui li va prometre a la seva mare abans de morir que tornaria a Comala per reclamar el seu pare, Pedro Páramo, el que els pertany. Preciado, el nom no coneixem fins avançada la novel·la, en un principi no tenia l’ intenció de complir aquesta promesa fins que comença a crear-se il·lusions de Comala i de Pedro Páramo que finalment el porten a començar el seu viatge. La seva narració està fragmentada i es veu barrejada amb records de la seva difunta mare, Dolors Preciado. També es veu interrompuda i reemplaçada per una línia narrativa en primera persona que aparentment és de Pedro Páramo. Preciado es troba amb diverses persones a Comala, a qui, en determinat moment, comença a percebre com mortes. En acabar el primer terç de la novel.la, la narració de Preciado s'atura i comença el monòleg interior de Pedro Páramo com a narrador omniscient. La majoria dels personatges en la narració de Juan Preciado (Dolors Preciado, Eduviges, Abundio, Susana i Damiana) estan presents en aquesta narració omniscient, però amb perfil molt menys subjectiu. Les dues narratives majors que competeixen, donen versions descriptives diferents de Comala. Però, és la narració omniscient la qual descriu a Pedro Páramo i dóna detalls de la seva vida, des del seu idealització juvenil de Susana Sant Joan, el seu ascens, els seus abusos tirànics, la seva condició de faldiller, fins a la seva mort. Tot i que la condició marcant de la seva personalitat és la crueltat, Pedro Páramo és també mostrat com sent un pare que estima el seu fill nascut fora del seu matrimoni, Miguel, però igual criat per ell a casa seva, també com un astut cap que sap com manejar la gent. Mentre que la línia de descripció de Juan Preciado es presenta de forma més o menys lineal, la de Pedro Páramo es presenta en desordre i inserida per fragments en la d'aquell.
Primer de tot, he de dir que aquesta novel·la és una de les que més m’han agradat fins ara. Tan per la seva qualitat literària com per la seva original i provocadora estructura.
És una novel·la curta però molt intensa. Es pot dir que està escrita en prosa poètica, ja que conté una infinitat de figures literàries en les seves descripcions i narracions. Els diàlegs són originals per la seva aparent simplicitat que vol mostrar el pensament i la mentalitat d’una època. No obstant, per entendre considerablement aquest llibre és aconsellable llegir-se’l dues o tres vegades. Sí, és un llibre difícil d’entendre. No existeix un únic fil director sinó dos, i dins aquests dos eixos principals, una infinitat d’històries personals es barregen sense cap ordre lògic. De fet, la novel·la no té capítols sinó seccions, el que fa del llibre un tot fragmentat i dislocat. Un desordre voluntari. I és que d’una secció a una altre podem passar d’una història o moment a un altre amb cap relació aparent. Per acabar d’adobar aquest caos literari, durant el llibre, el món dels vius i dels morts sembla no tenir cap separació. Vius i morts conviuen alhora amb una certa normalitat. Això és normal venint de la cultura mexicana on creuen que la mort és només una continuació de la vida i forma una part important de la seva cultura. A part d’aquest aspecte laberíntic de l’obra, els personatges son complexos. Si en la primera part Pedro sembla ser un home despòtic i sense emocions, en al segona part del llibre ens mostra el seu cantó més sentimental. No obstant, la seva ambició de poder fa que Pedro converteixi Comala en un veritable “Pàramo”, una terra estèril, cremada i sense futur aparent. Tanmateix, existeix un cert optimisme que fa pensar que aquesta terra tornarà a néixer per florir de nou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario